Història de la Morralla

Corria l’any 2005 quan, des de les profunditats de la banda de Benissa, una colla de músics iniciarem un camí sense retorn…

Començàrem a ajuntar-nos de festa, perquè ho passàvem bé.

Ens trobàvem pels pubs o per les festes dels pobles. Eixíem per separat, i allà on hi havia festa ens trobàvem. I sempre estàvem els mateixos. Érem el solatge de la nit, i en conseqüència la morralla de la Banda. I com que “el roce fa el carinyo”, aquests encontres fortuïts foren l’inici d’una història d’amistat que encara continua…

Començàrem a ajuntar-nos per a tocar, perquè volíem passar-ho millor encara.

Com que compartíem algo més que les ganes de festa, decidirem aprofitar-ho. I començarem a donar-li forma al projecte musical. Ens mancaven alguns instruments i d’altres en teníem de sobra per a estar equilibrats, així que alguns de nosaltres canviàrem el nostre instrument habitual per un altre no menys estimat.

No teníem ni lloc on assajar, però no importava. Tant ens feia assajar en el riu-rau d’una caseta, o en l’estació de Berdica. Tampoc teníem partitures que tocar, però amb l’ajuda d’altres xarangues començàrem a crear el nostre propi arxiu. Ens movíem espentats per la il·lusió, i res ens podia frenar.

Durant l’estiu, aprofitàvem qualsevol sopar o celebració per a tocar amb i per als amics. Ens reuníem en una caseta i allí se’ns feien les tantes tocant i cantant. Apreníem i ens ensenyàvem a tocar intercanviant-nos els instruments. I sense adonar-nos, anàvem construint aquella realitat sobre la que somiàvem.

Començàrem a tocar per a fer festa.

I va arribar el nostre primer bolo. Va ser en les festes del Barri Sant Antoni de Benissa, i el recordarem sempre amb molta estima. Llavors ni tan sols teníem camisetes, així que ens vam posar tots amb camiseta negra i vam eixir a per totes. El bombo ens el va deixar la Colla de Xirimiters Pere Bigot, i els plats una bona amiga.

Els nervis ens recorrien el cos de dalt a baix, i tocarem amb tanta gana que no podia eixir malament. Aquell dia vam ser per primera vegada LA XARANGA LA MORRALLA.

Començàrem a ser una família.

Durant estos anys han passat molts companys per les files morralleres, i pels motius que siga, s’ho han hagut de deixar. També hem gaudit de l’estima d’una colla de gruppies que ens acompanyava i ens mostrava suport allà on anàrem. A tots ells moltes gràcies i que sàpiguen que formen part de la família de la Morralla.

Continuem passant-ho genial.

Ja han passat alguns anys, i seguim sent una gran colla d’amics i de músics. Participem de la festa a la que anem com els mateixos festers, i aconseguim que ho passen molt bé. Ens agrada fer bona festa i tenir bon ambient. D’esta forma ho passem bé els que toquem, i els que escolteu.

Xe, quin caldo més bo que fa la morralla!!